PARODIEM EL CRIT DE MUNCH

Continuant amb l'entrada anterior, us deixo aquest video que us pot ser útil.

Una paròdia és una imitació que es fa  d'alguna cosa, normalment amb intenció humorística. Una obra d'art que ha estat molt parodiada és El crit,  d'Edvard Munch. Aquí hi ha alguns exemples:

Els alumnes de quart han  realitzat aquest projecte on es barreja la cultura pop amb una obra d'art del passat. Hem fet una revisió des de la ironia i la descontextualització. Així personatges que són icones per a ells, poden veure's ficat en una gran aventura. És una altra manera d'acostar el món de l'art als infants. L'humor i el joc és sempre necessari i uns vehicles fantàstics per a establir ponts d'unió.   

La descontextualització d'una obra pot ser també tot un fet artístic.  Ens hem atrevit a jugar amb ella i preguntar-nos que poden significar aquestes obres avui en dia. 
Aquí teniu una mostra dels resultats obtinguts:

 ALUMNES DE 4t (9 anys)

EL CRIT D'EDVARD MUNCH

El crit (1893) és l'obra més coneguda d'Edvard Munch i s'engloba dins de l'estil expressionista.

 Observem el quadre

En primer terme, un personatge  obre la boca per fer un crit que es fon amb el de la natura. Amb les mans s'agafa el cap, deformat, en què destaquen uns ulls desorbitats. El pont i les dues figures humanes que s'allunyen   resten indiferents, però la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons es reconeixen un fiord  i dues siluetes de vaixells.  

El tema de l'obra es resumeix en una persona en primer pla que no se sap bé si és un home o una dona per la poca definició de la silueta, que crida angoixada. El crit sembla que es transmet a tot el paisatge.

 El crit és un reflex del món de l'artista. Ell mateix va explicar la situació que el va originar:

" Caminava per un camí amb dos amics. El sol es va pondre. Vaig tenir un atac de malenconia. De sobte, el cel es va tornar roig com la sang. Vaig aturar-me i em vaig recolzar en una barana, mort de cansament, i vaig mirar els núvols. Eren com flames que penjaven, com si fossin sang, comuna espasa sobre el fiord roig i negre, sobre la ciutat. Els meus amics van continuar caminant. Vaig quedar-me allà, tremolant de por. I vaig sentir que un crit agut i inacabable penetrava en la natura. Em va semblar que jo sentia aquell crit. Vaig pintar el quadre. Vaig pintar els núvols com a sang, els colors cridaven".

 

Munch combina l'ús d'una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una pinzellada gruixuda, amb la qual crea ritmes ondulants.  L'impacte visual és determinat pel vermell i el taronja d'un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l'aigua amenaçant del fiord.

També  hi ha una oposició entre les línies rectes del pont (la barana i els dos personatges del fons) i les corbes de la figura  en primer terme, de les aigües del fiord i de les ondulacions del cel.

Els alumnes de tercer de primària han realitzat una versió molt personal. Ells mateixos són els protagonistes del quadre. Cada alumne va representar el seu crit i  el vaig fotografiar. Van reproduir el fons amb ceres grasses i després van enganxar la seva imatge en blanc i negre. Aquí us deixo una mostra dels treballs: 

ALUMNES DE 3r (8 anys)