ZOOM

Zoom (1946) és una de les primeres obres d´Antoni Tàpies on ja es pot veure l'ús de materials densos que serien el presedent  de les posteriors pintures matèriques. 

A Zoom la presència d'un personatge amb trets primitius domina el centre de la composició. Però es tracta d'un rostre invertit, les mans del qual es troben sota la cara i en posició normal, tot i que el fet de trobar-se flotant enmig de l'espai no deixi de sorprendre'ns.  Resulta evident la influència de l'artista noruec Edvard Munch, precursor de l'expressionisme alemany; recordem El crit (1893). En l'obra de Tàpies veiem una gamma cromàtica més suau que la que exposa Munch, peró la densitat pictòrica és similar. Gràcies a la utilització del blanc d'Espanya barrejat amb pintura, Tàpies aconsegueix recrear una espessor matèrica increïble. L'espessor de la pintura impacta l'espectador juntament amb el fet de presentar-nos el rostre de forma invertida. Aquesta obra expressa un rebuig de la civilització moderna  i hi manifesta un desig de tornar a un món preindustrial, on es pressuposa una relació amb la natura més íntima. El tema del cap separat del cos representa tot el que és espiritual en oposició amb els elements materials de l’ésser humà.

REINTERPRETEM AQUESTA OBRA DE TÀPIES DESPRÈS D'OBSERVAR-LA I ANALITZAR-LA .

TREBALLS DELS ALUMNES DE 6è

 

ESTEM DE CELEBRACIÓ

Avui fa un any de la primera publicació de PLASTIQUEM. Va néixer tímidament i amb moltes inseguretats. Dia a dia, ha crescut i ha madurat gràcies a tots vosaltres.  

En primer lloc, vull donar les gràcies als meus alumnes i a les seves famílies perquè sense ells aquest bloc no tindria raó de ser. 

En segon lloc, agrair als 75 seguidors, a les quasi 60.000 visites i als 450 comentaris rebuts en aquest temps des de molts indrets d'aquest planeta.

Per acabar, vull fer menció especial al meu company que m'ha ajudat i animat a continuar i als meus amics blocaires que sempre estan presents. 

GRÀCIES A TOTS I FINS AVIAT

TEMPS DE BOLETS

Desprès d’un llarg i calorós estiu, ens arriba la desitjada tardor... Ara és temps de bolets, si senyor!

Aquí teniu els bolets que han dibuixat els alumnes de 1EP desprès d'haver observat imatges de diferents varietats.

BOLETS -  Alumnes de 1r

 

CADIRES

La cadira és un objecte concebut per al descans, la reflexió, la lectura, la conversa... el seu disseny s’acobla perfectament amb la nostra anatomia proporcionant-nos sensació de benestar, és per aquestes raons que la cadira s’ha convertit en un objecte indispensable en la nostra cultura. Si bé és cert que qualsevol cosa pot utilitzar-se com a seient (una pedra, un tronc, una capsa...) la cadira ha estat font d’inspiració per a  artistes i dissenyadors.

La cadira és un objecte molt apreciat per Tàpies perquè convida a la reflexió. En la seva escultura pública Núvol i cadira (1988), l’artista senyalitza l’edifici de la Fundació Tàpies de Barcelona amb una obra que reprèn el motiu iconogràfic de la cadira acompanyada per un núvol. 

Els alumnes de primer han representat diferents tipus de cadires.

CADIRES

 I MÉS CADIRES

MONOTÍPIA

Per fer aquestes monotípies ens hem inspirat en l'obra "Tinta xinesa" (1945) d'Antoni Tàpies, on l'artista ens mostra un rostre amb un aire primitiu i expressionista.

Les seves primeres obres conegudes, des del 1943, són dibuixos a llapis, carbó i tinta xinesa sobre paper. Des d'aleshores, Tàpies no ha deixat de dibuixar.  I és que el dibuix d'en Tàpies no coneix fronteres materials ni tècniques. “Sempre he treballat convençut de la interconnexió total entre el dibuix, el collage, la pintura, etc., i he procurat travessar contínuament les fronteres i categories establertes amb anterioritat, sobretot per l'acadèmia o per la indústria cultural,” confirma l'artista.

IMATGES DEL PROCÉS

MONOTIPS DELS ALUMNES DE TERCER

RETRAT D'ANTONI TÀPIES

Hem dibuixat i pintat un retrat de l'artista Antoni Tàpies a partir d'una fotografia. Cal que l'observació de la imatge faci referència a la situació, proporció o forma del cap i de la cara, o dels elements que la componen en una visió frontal. Després d'unes indicacions generals, els alumnes han començat a treballar. És important fer veure a cadascú si ha actuat per rutina, sense observar el model. D'aquesta manera, l'alumne aprèn estratègies per comparar i tenen oportunitat de rectificar i millorar el que van fent.

FRAGMENT DEL MURAL

Abans de pintar els retrats, hem fotocopiat els treballs per poder fer un mural col.lectiu.

RETRATS DELS ALUMNES DE 2n

"JEROGLÍFICS" D'ANTONI TÀPIES

"Jeroglífics" (1985) - Antoni Tàpies

  Nombrosos signes (creus, xifres i lletres) omplen l'obra de Tàpies. El pintor no ens dóna la clau, però ens proposa una explicació general de tots aquests signes:

 "Quan treballo no analitzo perquè trio una forma o una altra. És cert que ho podria fer a posteriori. Durant molts anys he treballat d'una manera gairebé automàtica, inconscient. Fins que no m´ho han preguntat els crítics, no m'he preocupat  de comprendre'm a mi mateix d'una manera intel·lectual [...] em sembla que no cal que un artista sigui sempre conscient de les seves motivacions. Quan col·loco un  signe, una X, una creu o una espiral, experimento una satisfacció. Veig que amb aquest signe el quadre rep una força determinada, i  aleshores no m'explico per què. No obstant això, les lletres les poso amb significacions molt diversos. L'A com a inici, límit, la T com a estilització del crucificat i també com a inicial del meu nom. La creu com a lloc de trobada de coordenades, etc. L'A i la T juntes poden significar la unió del meu nom i el meu cognom amb el de Teresa, la meva companya".

Hem observat l'obra "Jeroglífics" (1985). Els nens i nenes han identificat els símbols que apareixen en aquesta obra i quins es repeteixen.

• Parts del cos ( braç, peu, cap, boca, ull,...)
• Números
• Lletres
• Creu
• Empremta/petjada
• Cadira, sofà, llit

Finalment, hem interpretat aquesta obra tots als alumnes de Primària. 

Treball col.lectiu en petit grup - Alumnes de 3r.

Treballs individuals dels alumnes de 2n