EL RETRAT I L' AUTORETRAT

               AUTORETRATS DELS ALUMNES DE SISÈ

Un retrat és la representació d'una persona pintada de manera que aquesta pot ser identificada. La qualitat de la semblança exercia un paper determinant en la pintura antiga, és menys important en l'art del segle XX. Després de la invenció de la fotografia, al segle XIX, aquest imperatiu s'ha suavitzat, i suggerir el caràcter prima moltes vegades sobre la precisió dels trets. A la pintura antiga, el pintor havia de mostrar al model amb el millor aspecte encara que això suposés haver de millorar la seva aparença. El retrat testimonia l'aspecte d' algú en un moment de la seva vida. Abans de la fotografia, era, a part l'escultura, l'única possibilitat de fer-ho.

Un autoretrat és el retrat que el pintor fa de si mateix amb l'ajuda d'un mirall (o una fotografia).

MÉS AUTORETRATS DELS ALUMNES DE SISÈ

Us deixo aquests dos vídeos sobre l'evolució del retrat i de l'autoretrat, espero que us agradin.

PIET MONDRIAN

Mondrian va reduir les coses només a forma i color, de manera que la línia i el color són els únics vehicles d'expressió del contingut del quadre. Però encara anirà més lluny i reduirà totes les formes a l'oposició i l'equilibri entre la línia vertical i l'horitzontal, que formen angles rectes i tots els colors als tres primaris (vermell, blau, groc), a més del blanc i negre, com negació del color.

L'aplicació pràctica es plasma en Composició amb vermell, groc i blau , l'artista traça sobre el blanc de la tela línies negres, horitzontals i verticals amb angles de 90 º, que determinen una trama de quadrats i rectangles. Tres d'ells els il·lumina amb el vermell, el groc i el blau. Cerca representar el quadre en dues dimensions, evitant crear la il·lusió de profunditat. Per això omet qualsevol línia corba o diagonal, o ombrejat, i evita així donar la sensació de perspectiva o profunditat.

L'absència d'una forma central on l'espectador pugui fixar la vista permet que cada element cobri protagonisme: vist per separat són purament estàtics, però en observar-los en conjunt la composició es torna dinàmica. Les línies negres emprades serveixen per delimitar els colors, ja que el contacte entre ells faria que s’influenciaran, pertorbant la percepció sensorial i confonent l'espectador.

TREBALLS DELS ALUMNES DE 4 ANYS

Les premisses que Mondrian estableix són:

1) el quadre no ha de representar res identificable amb la realitat.

2) el seu valor està en si mateix, en un joc de línies, formes i colors, de manera que la diferència entre les obres seran subtils variacions. 

 3) es crea així un art purament abstracte, font d'emocions i sentiments.

Els alumnes de P-5 anys seguint aquestes tres premisses han realitzat aquest treball:

TREBALLS DELS ALUMNES DE 5 ANYS

Aquí us deixo un vídeo i un joc per poder conèixer  una mica més a Piet Mondrian.

ELS "SECRETS" DE L'ÈXIT D'UNA VISITA.

 Si volem que la visita a un museu, a una exposició, a una galeria d'art, etc. sigui agradable i profitosa, serà millor tenir en compte algunes consideracions, tan simples que de vegades s'obliden:

 1.- Triar un destí que no suposi un desplaçament massa llarg.
Tots hem sentit "falta molt? o quan arribarem?". Si arribar al museu suposa un viatge molt llarg, millor deixar-ho. El cansament i els nervis posen en perill l'èxit de la visita.

2.- Explicar als nens les normes que s'han de respectar en un museu.
En tot lloc d'exposició, els principis són els mateixos. Les obres no s'han de tocar, ni tan sols s'han d'apropar molt, i les fotografies amb flash estan prohibides. Convé explicar que aquestes mesures tenen com a objectiu preservar les obres d'art. Algunes d'elles són molt antigues i han sobreviscut al pas del temps (guerres, inundacions, incendis, ...) i per tant són irreemplaçables i molt fràgils. Per tant hem d'anar amb compte.

3.- No quedar-se massa temps al museu (no intentar veure-ho tot).
La visita suposa un esforç per al nen. Anar a una velocitat moderada, no fer soroll, no tocar, són per a ell moltes limitacions. És mil vegades millor observar atentament un sol quadre durant cinc minuts. No oblidem que al cap d'una mitja hora el nen pot tenir suficient, i que com més petit és, més breu ha de ser la visita.

4.- Posar-se en el lloc del nen (o a la seva alçada).
En els museus, les obres d'art estan col·locades en funció als visitants adults. Si ens ajupim a la mateixa alçada que els nens, ens adonem que no poden veure exactament el mateix que nosaltres. Això ens permet entendre perquè els interessa determinat detall que a nosaltres ens sembla secundari o se'ns ha escapat: està a l'altura dels seus ulls.

5.- Pensar en comprar postals després de la visita.
Donen una completa llibertat de manipulació al nen, es poden col·locar com a record de la visita a les paret de la classe i amb el pas del temps, és una manera senzilla de mantenir la familiaritat amb l'obra d'art.

6.- No elogiar massa al nen allò que anirem a veure.
 Li privem d'un goig completament legítim, el del seu propi descobriment.