diumenge, 13 de novembre de 2011

IL·LUSTREM UN POEMA

La vaca cega


Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
Ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar ... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set ... Després aixeca
al cel enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables
brandant llànguidament la llarga cua.


                                             Joan Maragall

En aquest poema, l’autor ens vol transmetre la bellesa i la natura a través d’un ésser vivent, la vaca. Joan Maragall, ens mostra els sentiments, les vivències i les emocions humanes que viu a través del poema i la seva protagonista.

El contingut és molt viu i no presenta una gran dificultat de comprensió. Ens podem imaginar la situació del poema clarament, com la vaca va a veure aigua, com un vailet li va buidar un ull, etc.



Els alumnes de primer han realitzat una recreació pictòrica d'aquest poema tan conegut de Joan Maragall.





           

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Diguem la teva opinió. Si no tens perfil tria nom/URL al desplegable (comenta com a:). Escriu el teu nom, prem continuar i publica. GRÀCIES!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...