IL·LUSTREM UN POEMA

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca, avançant d'esma pel camí de l'aigua, se'n ve la vaca tota sola. És cega. D'un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull i en l'altre se li ha posat un tel. La vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia; mes no amb el ferm posat d'altres vegades Ni amb ses companyes, no: ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l'esquellot mentre pasturen l'herba fresca a l'atzar ... Ella cauria. Topa de morro en l'esmolada pica i recula afrontada... Però torna i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa. Beu poc, sense gaire set ... Després aixeca al cel enorme, l'embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n torna orfe de llum, sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables brandant llànguidament la llarga cua.                                              Joan Maragall En aquest poema, l’autor ens vol transmetre la bellesa i la natura a través d’un ésser vivent, la vaca. Joan Maragall, ens mostra els sentiments, les vivències i les emocions humanes que viu a través del poema i la seva protagonista. El contingut és molt viu i no presenta una gran dificultat de comprensió. Ens podem imaginar la situació del poema clarament, com la vaca va a veure aigua, com un vailet li va buidar un ull, etc. Els alumnes de primer han realitzat una recreació pictòrica d'aquest poema tan conegut de Joan Maragall.