diumenge, 13 de novembre de 2011

EL MODERNISME AL PASSEIG DE GRÀCIA

El modernisme va ser un moviment nascut a Europa entre finals del segle XIX i començaments del XX. Va comprendre tots els àmbits culturals, com ara la literatura i el teatre, però va ser a l’arquitectura i les arts decoratives (pintura, escultura, ebenisteria, joieria...) on més es va desenvolupar i ha deixat més empremta.

A Catalunya va coincidir amb una època d’expansió industrial i econòmica, la qual cosa va afavorir la demanda, per part de l’alta burgesia, de noves construccions en forma de grans palaus o rics habitatges que poguessin deixar de manifest davant els altres la seva riquesa.

A Barcelona, a més, feia poc que s’havien enderrocat les muralles que ofegaven la ciutat antiga i es començava a urbanitzar una nova ciutat seguint el Pla de l’Eixample, elaborat per Ildefons Cerdà. El Passeig de Gràcia n’era la columna vertebral, la via més senyorial de la ciutat i, per això, els més rics hi construïren els seus habitatges, que encarregaven als arquitectes més prestigiosos del moment, com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch o Gaudí.

Els arquitectes modernistes van introduir nous materials, com el ferro, noves tècniques de construcció i nous usos de materials tradicionals, com el maó i la ceràmica.



Tan important com la feina dels arquitectes era la dels artesans que hi col·laboraven: escultors, ceramistes, vidriers, pintors, ebenistes, ferrers... Per aquesta raó l’arquitectura modernista és considerada com un art total, que integra totes les arts plàstiques. A les façanes modernistes podem veure ocells, papallones, fulles, flors, animals fabulosos, personatges mitològics, avenços tecnològics de l’època i detalls decoratius de ceràmica, ferro forjat (reixes de finestres, baranes de balcons...) o vidre (vitralls).




La Mançana de la Discòrdia

L’aspecte dels tres edificis va fer que es produís una mena de debat popular sobre quin era el més maco. Per això aquesta illa de cases (Manzana en castellà) es va comparar amb el mite clàssic conegut com la Poma de la Discòrdia; el castellanisme mansana (de cases), d’ús molt habitual a l’època, va donar a aquesta zona el nom de Mançana de la Discòrdia. El mite explica l’origen de la Guerra de Troia: Paris, durant un banquet, havia d’oferir una poma d’or, que havia portat la deesa Discòrdia, a la deesa més bella i la seva elecció va provocar l’ira de les perdedores. 

Els tres edificis són obra dels tres arquitectes cabdals del modernisme català:

• La Casa Lleó i Morera, de Domènech i Montaner.

• La Casa Amatller, de Puig i Cadafalch.

• La Casa Batlló, de Gaudí.



 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Diguem la teva opinió. Si no tens perfil tria nom/URL al desplegable (comenta com a:). Escriu el teu nom, prem continuar i publica. GRÀCIES!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...