diumenge, 12 d’agost de 2012

HENRY MOORE


 Un 30 de juliol de 1898 naixia en Castleford, Yorkshire el gran escultor Henry Moore. Les imatges precolombines com el Chac Mool van influir poderosament a la seva obra, en la que abunden les abstraccions de figures humanes, i es ponderen per igual els espais i volums. L'art precolombí va atreure especialment a Moore, des que les col·leccions ètniques del Museu Britànic de Londres, es van constituir en una revelació per al jove artista el 1921. No obstant això, no seria fins a 1953 que visitaria Sud-amèrica, viatjant a Mèxic i a Brasil.




Henry Moore va començar a fer escultures de dones ajagudes en el període 1926-1927, i fins l’any 1980 serien contínuament presents en la seva obra.

Aquest tema, amb variants ja que de vegades va recórrer al conjunt mare-fill i perquè alternava formes interiors amb d’altres d’exteriors, és constant al llarg de la seva producció artística fins al punt de crear autèntics arquetips. El mateix autor explica aquesta tria: "La figura humana és la base de tota la meva escultura, que es concreta en el nu femení. En la meva obra hi ha una proporció d’ almenys cinquanta dones per cada home. Incloc els homes quan em són imprescindibles per al meu tema, per exemple, en un grup que representa una família. M’agraden les dones i és més important la figura femenina que la masculina. Les dones reclinades són un tema que constantment es repeteix en la meva obra". 






 












Aquest model atemporal sobre la maternitat l’inicià cap al 1929 inspirant-se segurament en l’estàtua maia de Xac Mool, el déu de la pluja, o en altres escultures primitives que devia haver vist al Museu Britànic. Així, es convertí en una imatge arquetípica de la mare, com a personificació de la terra fèrtil i alhora font de vida. 



PROCÉS D'ELABORACIÓ

Els materials van variar constantment, des de diferents tipus de pedra fins a diverses menes de metall, fibra de ferro o fusta, amb els quals intentava sublimar la matèria mateixa amb formes originàries, genètiques i orgàniques. Les tècniques anirien canviant d’acord amb els materials, i Moore va passar de formes arquitectòniques, massisses i contundents a d’altres de més primes, trencades i abstractes.


DONA AJAGUDA- ALUMNES DE 6è

 La figura és tractada com si fos arquitectura i adquireix un aspecte monumental. Oscil·la entre l’abstracció i la semifiguració, deforma les formes, les quals, reduïdes al mínim, entronquen amb l’arquitectura orgànica pel desplegament de perfils corbs i ondulats que defineixen la vitalitat i la infinitud de la naturalesa. Massa i buit dialoguen amb una magnífica tensió en una forma viva i inert. 

DONA AJAGUDA- ALUMNES DE 6è


Moore no va canviar mai la temàtica, però sí l’estil, perquè va passar d’obres quasi rodinianes a d’altres d’allò més abstractes, i va evolucionar de la figuració a la no-figuració fins a arribar a un síntesi profunda.

                                                                                                                                    

 

3 comentaris :

  1. What a great way to introduce students to the work of this great sculptor.
    Your students did a fantastic job with curving lines and open spaces.

    ResponElimina
  2. Un bon recurs per treballar el modelatge amb fang.
    Gràcies, Espe.

    ResponElimina
  3. Uau! Amb els nanos grans es poden fer autèntiques meravelles. Si ja és difícil el modelatge de la figura humana, encara ha de ser-ho més treballant-ne l'abstracció. Quins artistes i quina mestra que tenen!
    Una abraçada!

    ResponElimina

Diguem la teva opinió. Si no tens perfil tria nom/URL al desplegable (comenta com a:). Escriu el teu nom, prem continuar i publica. GRÀCIES!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...