ESTUDI DEL COLOR

A LA MANERA DE KANDINSKY

Wassily Kandinsky mostrà un gran interès pel color al llarg de la seva vida. En el llibre De l’espiritual en l'art va estudiar-lo per atribuir-li un significat, perquè així les seves obres tinguessin un missatge. Per això va elaborar una teoria del color, en la qual els colors adopten característiques sensorials que no els són pròpies, per tal que tinguin un missatge que arribi a l'ànima de l'espectador.

L'obra Lohengrin de Wagner  li va permetre experimentar la seva pròpia experiència espiritual amb l'art i la música, i va ser quan a partir d'aquest fet Kandisnky afirmés que veia colors i sentia determinades emocions mentre escoltava música.

 
És així com Kandinsky va exposar les seves teories sobre l'ús del color establint un vincle amb les obres d'art i les dimensions espirituals: segons ell el color pot tenir dos efectes en l'espectador: un efecte físic (basat en les sensacions superficials i momentànies) o un efecte psíquic (degut a la vibració d'allò espiritual) arribant a l'ànima o produint una associació entre dos elements sensorials. L'efecte psíquic del color estarà determinat per les seves qualitats sensibles: el color tindrà sabor, olor, so, moviment, lluminositat i temperatura.

Per tant, la teoria del color que va elaborar Kandinsky descriurà les característiques sensorials que li suggereix el color, en la qual es descriurà el grau de potència del so, la tonalitat cromàtica, l'instrument que suggereix i la melodia que compon.