Quan ens parlen d’un laberint ens imaginem una intricada construcció feta de passadissos i bifurcacions constants, on el més fàcil és desorientar-se i perdre’s. De fet els laberints més mítics sempre complien algun objectiu: la protecció d’algun tresor que es volia guardar al seu interior (com a les tombes egípcies) o convertir-lo en una mena de presó desesperant , ja que s’hi podia entrar però, un cop dintre, semblava impossible retrobar la sortida.
El laberint més conegut és el de Cnossos, relatiu a la llegenda del Minotaure.
Per dibuixar un laberint cretenc només hem de decidir prèviament de quants "circuits" el volem fer. (Podem comptar els "circuits" comptant els passadissos que es veuen dels passadís més exterior per la part superior del laberint fins a l'immediatament anterior al centre)
Great project interpreting the Cretan Labyrinth.
ResponElimina