dimarts, 27 novembre de 2012

LLAUNES PINTADES


DIDIER TRIGLIA


En aquesta activitat, treballarem a la manera de l’artista autodidacte Didier Triglia.Concretament ens inspirarem amb les seves pintures fetes amb llaunes aixafades. Una lliçó meravellosa de “recycled art” que pot inspirar molts tipus de projectes escolars. 


Triglia utilitza colors alegres, juganers i vibrants. Amb un imaginari ple de caràcters estranys, de criatures entremaliades amb banyes, grans ulls, a mig camí entre allò animal i humà que gairebé ens fan oblidar la llauna. 






Objectius de l’activitat: 

-Conèixer l'artista contemporani francès Didier Triglia. 
-Entendre la connexió entre les arts i les ciències a través de la creació d'obres d'art amb objectes reciclats. 
-Crear una obra d'art a la manera de Didier Triglia. 

Materials: 

-Llaunes de refresc 
-Cartró 
-Pintura acrílica blanca 
-Pinzell 
-Retoladors 

Procediment: 

1. Iniciem el treball amb una presentació multimèdia de Didier Triglia. 
2. Debatem la connexió entre l'art i el reciclatge. 
3. Portem llaunes de refresc i les aixafem. Premem les bases redones de la llauna sobre una superfície plana i dura, ens ajudem d’un martell. 
4. Encolem la llauna al cartró i la pintem . 
5. Dissenyem el fons. 
6. Afegim tocs finals amb una mica de pintura o retoladors. 











dissabte, 24 novembre de 2012

AVETS DE NADAL








Plastiquem s'omple d'alegria amb aquests màgics avets de Nadal reciclats que han fet els nens i les nenes de 1r.









Ja hem començat a treballar de valent per poder portar a casa la decoració nadalenca més bonica, original i sobretot, més reciclada de les festes.Per això, hem fet un avet de cartró reciclat!


PETITS I BONICS AVETS DE NADAL RECICLATS















































dimarts, 20 novembre de 2012

CAÇADORS DE TEXTURES



Durant la visita a la Fundació Tàpies, vam descobrir que les seves obres estaven plenes de textures  i a vegades, utilitzava una tècnica anomenada  frottage.

Aquesta tècnica és un procediment que ens permet reproduir una determinada textura tàctil. Aquesta reproducció es fa mitjançant un fregament d'un suport situat sobre la superfície amb alguna eina que deixi rastre, que guixi. El suport on farem el fregament no ha de ser molt gruixut, ha de deixar que a través d'ell es pugui notar la superfície rugosa. Podem utilitzar paper, però també plàstic, roba... El material amb el qual freguem ha de ser prou dur per prémer i fer que la textura es noti. Podem utilitzar llapis, ceres, carbó, sanguines, guixos, pastels, ... No ens serviran materials humits que s'escampin. Podem reproduir moltes textures: des de parets, terres, textures de carpetes, taules, robes, reixes,.... També objectes, fulles, claus, monedes, clips, cadenes...

A partir de les superfícies fregades podem construir directament una imatge o passar a fer una combinació, un collage enganxant diferents fragments de frottage. 

Per fer una “cacera” de textures, hem anat al Parc Central que es troba molt a prop de l’escola.  Aquí us deixo unes quantes imatges del procés i del collage que ha realitzat desprès cada alumnes. 



CAÇADORS DE TEXTURES






























































































































divendres, 16 novembre de 2012

DIBUIXEM LA FAÇANA DE LA FUNDACIÓ TÀPIES



La Fundació Antoni Tàpies va ser creada el 1984 per l’artista Antoni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani.

Amb aquesta finalitat, la Fundació obria les seves portes el juny de 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner i Simon, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Construït entre els anys 1881 i 1885,  aquest edifici va ser el primer de l’Eixample que combina  el maó vist i el ferro.


Amb la intenció d’elevar l’altura de l’edifici que havia quedat tancat entre les parets mitgeres de les cases contigües, i per subratllar-ne la nova identitat, va ser necessària una intervenció d’Antoni Tàpies, que va donar lloc a l’escultura que corona l’edifici, titulada Núvol i cadira. Aquesta escultura representa un gran núvol del qual sobresurt una cadira (un motiu recurrent en l’obra de Tàpies), la qual fa referència a una actitud meditativa, de pensament i contemplació estètica. L’escultura, que no s’imposa a la façana, sinó que d’alguna manera la sobrevola per tal de no restar-li personalitat, s’ha constituït com a emblema de la Fundació.

Desprès de la visita, hem dibuixat la façana d’aquest edifici.



ALUMNES DE 2n



ALUMNES DE 3r




ALUMNES DE 4t

 




diumenge, 11 novembre de 2012

COLLAGE DEL MITJÓ






Amb la seva obra  "Mitjó", Antoni Tàpies volia reivindicar el valor de les coses petites. Ara, vint anys després de la realització de la primera maqueta, el mitjó s'ha fet realitat i s’ha instal·lat de forma permanent a la terrassa de la Fundació.

Aquesta obra que va néixer el 1991 com un projecte d'escultura per al Saló Oval del MNAC, va generar una gran polèmica i mai va veure la llum en el seu format original de 18 metres d'alçada. Molts es van emportar les mans al cap exclamant que un mitjó foradat no podia ser art.

Per sort  "Mitjó", tota una oda a la senzillesa dels objectes quotidians que ens acompanyen en el nostre dia a dia, s'ha fet realitat. En una versió molt més petita de 2,75m.

Com explicava el propi Tàpies, és “un humil mitjó mitjançant el qual es proposa la meditació, amb la qual cosa vull representar la importància en l’ordre còsmic de les coses petites”. 

El "Mitjó" s'ha convertit en el símbol de la Fundació Tàpies, una de les obres més destacades de l'art contemporani català.

Els alumnes de quart han portat mitjons vells i foradats però plens d'històries per a realitzar aquest collage.



ALUMNES DE 4t





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...