dilluns, 27 agost de 2012

VISCA LA FESTA MAJOR !!!


CAPGROSOS
Pels volts del 24 de setembre, Barcelona torna a estar de Festa Major com a últim esclat abans de la tardor.

Una de les primeres activitats del curs escolar és  viure la Festa de la Mercè. Aquí trobareu una mostra de propostes plàstiques realitzades pels nens i nenes de l'escola.

Una festa major és la festa més important de cada barri, poble, vila o ciutat. Típicament commemora un fet important de la seva història o tradició, com ara la seva fundació. Aquesta festa pot ser alhora una festa patronal o siga una festa en honor a un sant patró o santa patrona. Sovint, quan no s'escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l'any.
 
Les festes majors són el punt de trobada d'una comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns –la plaça, el cafè o l’església– i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits.

Solen durar tres dies i se sol intentar fer coincidir amb un cap de setmana. Entre els actes més populars hi ha : cercaviles, balls a l'envelat, balls de sardanes o de danses tradicionals, jocs infantils (salts amb sacs o trencar l'olla),  competicions esportives, focs d'artifici, correfocs, diables, castells, fires, etc.  A la majoria de les cases es fa un gran àpat, al qual són convidats parents i amics forans. 






SIMETRIA- CAP DE GEGANT



CAPGROSOS


GEGANTA

CASTELLERS



EL NAN CUCUT


BÈSTIES DE FOC



NIT DE FOCS

PAI PAI DE FESTA MAJOR

DIABLES




dissabte, 18 agost de 2012

FESTES DE GRÀCIA







La festa s’inicia el 15 d’agost i s’allarga durant una setmana. La celebració, que al llarg de la història va anar prenent un caire més cívic que no religiós, té com a element central i més destacat el guarniment de carrers, una activitat que ja se celebrava al darrer terç del segle XIX i que d’ençà de la dècada de 1920 pren la forma de concurs. Un concurs que té el seu punt àlgid a la immediata postguerra, amb més de 70 carrers i places guarnits el 1942, i que a partir d’aleshores va iniciar una greu decadència fins arribar als 4 o 5 de l’any 1977. El final de la dictadura franquista i la recuperació de les llibertats democràtiques suposaren un nou i definitiu impuls a la festa. Actualment, els carrers se solen guarnir, després del treball de tot un any, centrant-se en temes històrics, en espais exòtics o irreals i a partir de crítiques contemporànies.




Segurament la característica més important i que, sens dubte, més prestigi a donat a la Festa Major de Gràcia són els seus guarniments de carrers  amb elements reciclats, que ens sorprendran amb la qualitat del disseny i el muntatge. Els veïns posen tot
el seu esforç i imaginació per aconseguir lluir amb goig el seu carrer. 


M'encanta passejar per Gràcia i observar els seus carrers guarnits. Cada any em sorprenen amb una gran dosis d'imaginació i creativitat. He de reconèixer que m'aporten un munt d'idees pels meus alumnes. Aquí us deixo unes quantes imatges d'elements i detalls ornamentals realitzats amb papers, cartrons, diaris, bosses, ampolles i envasos de plàstic, càpsules de cafè, cordills, llaunes...tota una lliçó de reciclatge.
 















VESTITS CONFECCIONATS AMB MATERIAL RECICLAT







































diumenge, 12 agost de 2012

HENRY MOORE


 Un 30 de juliol de 1898 naixia en Castleford, Yorkshire el gran escultor Henry Moore. Les imatges precolombines com el Chac Mool van influir poderosament a la seva obra, en la que abunden les abstraccions de figures humanes, i es ponderen per igual els espais i volums. L'art precolombí va atreure especialment a Moore, des que les col·leccions ètniques del Museu Britànic de Londres, es van constituir en una revelació per al jove artista el 1921. No obstant això, no seria fins a 1953 que visitaria Sud-amèrica, viatjant a Mèxic i a Brasil.




Henry Moore va començar a fer escultures de dones ajagudes en el període 1926-1927, i fins l’any 1980 serien contínuament presents en la seva obra.

Aquest tema, amb variants ja que de vegades va recórrer al conjunt mare-fill i perquè alternava formes interiors amb d’altres d’exteriors, és constant al llarg de la seva producció artística fins al punt de crear autèntics arquetips. El mateix autor explica aquesta tria: "La figura humana és la base de tota la meva escultura, que es concreta en el nu femení. En la meva obra hi ha una proporció d’ almenys cinquanta dones per cada home. Incloc els homes quan em són imprescindibles per al meu tema, per exemple, en un grup que representa una família. M’agraden les dones i és més important la figura femenina que la masculina. Les dones reclinades són un tema que constantment es repeteix en la meva obra". 






 












Aquest model atemporal sobre la maternitat l’inicià cap al 1929 inspirant-se segurament en l’estàtua maia de Xac Mool, el déu de la pluja, o en altres escultures primitives que devia haver vist al Museu Britànic. Així, es convertí en una imatge arquetípica de la mare, com a personificació de la terra fèrtil i alhora font de vida. 



PROCÉS D'ELABORACIÓ

Els materials van variar constantment, des de diferents tipus de pedra fins a diverses menes de metall, fibra de ferro o fusta, amb els quals intentava sublimar la matèria mateixa amb formes originàries, genètiques i orgàniques. Les tècniques anirien canviant d’acord amb els materials, i Moore va passar de formes arquitectòniques, massisses i contundents a d’altres de més primes, trencades i abstractes.


DONA AJAGUDA- ALUMNES DE 6è

 La figura és tractada com si fos arquitectura i adquireix un aspecte monumental. Oscil·la entre l’abstracció i la semifiguració, deforma les formes, les quals, reduïdes al mínim, entronquen amb l’arquitectura orgànica pel desplegament de perfils corbs i ondulats que defineixen la vitalitat i la infinitud de la naturalesa. Massa i buit dialoguen amb una magnífica tensió en una forma viva i inert. 

DONA AJAGUDA- ALUMNES DE 6è


Moore no va canviar mai la temàtica, però sí l’estil, perquè va passar d’obres quasi rodinianes a d’altres d’allò més abstractes, i va evolucionar de la figuració a la no-figuració fins a arribar a un síntesi profunda.

                                                                                                                                    

 

dimecres, 8 agost de 2012

FELINS

FELINS- Alumnes de 5è i 6è


Els felins van ser animals molt importants a tot Amèrica. Pels seus atributs de feresa, rapidesa i agilitat, van ser els principals animals de la cosmogonia americana. La cultures Chavín en els Andes i Olmeca en Mesomèrica, van representar freqüentment al felí en pedra, metall, tèxtils i ceràmica. Aquestes imatges van tenir una gran influència en el desenvolupament de l'art i la religió dels pobles posteriors.

Els alumnes de 5è i 6è han representat diferents felins i han aplicat el color  d'una manera  creativa i subjectiva. Aquests són els resultats.




 




dilluns, 6 agost de 2012

QUETZALCÓALT


Quetzalcóatl (que significa "serp emplomallada") és un dels déus de la civilització asteca principalment.

El nom, "Quetzalcóatl", literalment significa serp-ocell quetzal o serpent amb plomes de quetzal (la qual cosa vol dir que és diví o apreciat) . Aquesta deïtat fou molt important per a l'art i la religió de gairebé tot Mesoamèrica durant 2.000 anys, des del període preclàssic fins a la conquesta espanyola. Les civilitzacions olmeca, la mixteca, la tolteca, l'asteca i la maia adoraven la serp emplomallada. 

Els alumnes de 5è han representat a Quetzalcòalt.


















dimecres, 1 agost de 2012

RAJOLA PRECOLOMBINA



RAJOLA AMB DECORACIÓ PRECOLOMBINA



PROCÈS DE DECORACIÓ





RAJOLES PRECOLOMBINES- ALUMNES DE 3r










Us deixo aquest enllaç on trobareu informació.


ANIMALS A L' ART PRECOLOMBÍ

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...