 |
| DIDIER TRIGLIA |
En aquesta activitat, treballarem a la manera de l’artista autodidacte Didier Triglia.Concretament ens inspirarem amb les seves pintures fetes amb llaunes aixafades. Una lliçó meravellosa de “recycled art” que pot inspirar molts tipus de projectes escolars.
Triglia utilitza colors alegres, juganers i vibrants. Amb un imaginari ple de caràcters estranys, de criatures entremaliades amb banyes, grans ulls, a mig camí entre allò animal i humà que gairebé ens fan oblidar la llauna.
Objectius de l’activitat:
-Conèixer l'artista contemporani francès Didier Triglia.
-Entendre la connexió entre les arts i les ciències a través de la creació d'obres d'art amb objectes reciclats.
-Crear una obra d'art a la manera de Didier Triglia.
Materials:
-Llaunes de refresc
-Cartró
-Pintura acrílica blanca
-Pinzell
-Retoladors
Procediment:
1. Iniciem el treball amb una presentació multimèdia de Didier Triglia.
2. Debatem la connexió entre l'art i el reciclatge.
3. Portem llaunes de refresc i les aixafem. Premem les bases redones de la llauna sobre una superfície plana i dura, ens ajudem d’un martell.
4. Encolem la llauna al cartró i la pintem .
5. Dissenyem el fons.
6. Afegim tocs finals amb una mica de pintura o retoladors.
.JPG)
Aquesta
tècnica és un procediment que ens permet reproduir una determinada textura
tàctil. Aquesta reproducció es fa mitjançant un fregament d'un suport situat
sobre la superfície amb alguna eina que deixi rastre, que guixi. El suport on
farem el fregament no ha de ser molt gruixut, ha de deixar que a través d'ell
es pugui notar la superfície rugosa. Podem utilitzar paper, però també plàstic,
roba... El material amb el qual freguem ha de ser prou dur per prémer i fer que
la textura es noti. Podem utilitzar llapis, ceres, carbó, sanguines, guixos,
pastels, ... No ens serviran materials humits que s'escampin. Podem reproduir
moltes textures: des de parets, terres, textures de carpetes, taules, robes,
reixes,.... També objectes, fulles, claus, monedes, clips, cadenes...
Amb aquesta finalitat, la Fundació obria les seves portes
el juny de 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner i Simon, obra de
l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Construït entre els anys
1881 i 1885, aquest edifici va ser el
primer de l’Eixample que combina el maó
vist i el ferro.
.JPG){kind=link}