TUCÀ

TUCÀ- Alumne de 5è

Els tucans són naturals d’Amèrica i en la seva majoria habiten a les selves tropicals. La ubicació s'estén des del sud de Mèxic fins al nord d'Argentina.

Tot els membres d'aquesta família tenen el bec llarg i gros. Malgrat la seva robusta aparença, el bec és molt lleuger de pes. No sent-li cap trastorn per al vol, i encara que llueixen una mica maldestra quan se'ls veu volant, ho fan amb gran habilitat.

El bec, igual que les plomes, és de diversos i atractius colors. Les potes les tenen fortes i passen la major part del temps posats als arbres. L'alimentació es basa principalment de fruites, sent complementada amb insectes i animals petits, incloent altres ocells i els seus ous.

El niu ho fan dins dels forats dels arbres. No li afegeixen cap material al niu, dipositen els ous en els fons. Es coneix molt poc de la cria d'aquests ocells, la niuada consisteix de dos a quatre ous.

Els tucans han estat caçats amb certa intensitat, però la principal causa per la que es trobin en perill d'extinció es deu a la destrucció del seu hàbitat. La desforestació de les selves, la contaminació ambiental, el creixement de les zones urbanes i la biopiratería, són algunes de les seves manifestacions més evidents.

ANIMALS DE FANG

Fa molt de temps, indígenes de diferents llocs del continent americà van realitzar una gran varietat d'objectes de ceràmica. En moltes d'aquestes peces es van representar animals, els que apareixen amb formes naturalistes o fantàstiques.

Els alumnes de cinquè han fet la seva interpretació modelant un plat de fang.

ANIMALS DE FANG- Alumnes de 5è

CARNAVAL PRECOLOMBÍ

Tòtem que representa a Sa Majestat , en Carnestoltes

Mascares felins -Alumnes de 1r

Mascares d'inspiració precolombina -Alumnes de 2n

Alumnes de 3r A

 Alumnes de 3r B

Alumnes de 4t

Alumnes de 5è

Alumnes de 6è

Dibuixem la Festa de Carnaval

Festa de Carnaval al pati de l'escola-Alumnes de 5è

BESTIARI PRECOLOMBÍ ( 2a part )

 BESTIARI PRECOLOMBÍ- TREBALL AMB PINTURA DELS ALUMNES DE 1r

Els americans prehispànics integraven el seu entorn en una cosmovisió global, on flora, fauna i natura formaven amb l'ésser humà un quadre unitari. Els animals eren part vital del món indi, que admirava moltes de les seves habilitats. Envejaven la força del felí, el vol del còndor,  l'agilitat de les mones i una infinitat de qualitats que facilitaven la supervivència.

Entre la fauna, el felí era la màxima força viva i el depredador més perillós de la selva, i així jaguars i pumes estan omnipresents en la mitologia de moltes cultures índies. Considerats de vegades com a tòtem originari, formaven part d'una gran divinitat zoomorfa junt amb àguiles i serps, símbol del poder del món salvatge animal. El culte al felí va ser una pràctica religiosa molt estesa a Amèrica i els xamans s'identificaven amb la seva imatge.

La capacitat de volar va vincular els ocells amb els déus del cel (el Sol i la Lluna) com els seus emissaris, en especial l'àguila i el còndor. També les seves peculiaritats (bellesa, cant, vol, rapidesa, etc.) van ser valorades pels indis i incorporades a creences i rituals.

Molts altres animals, domèstics (gossos, llames, cobais, pècaris), silvestres (guineus, teixons, falcillots) o salvatges (serps, mones, lloros) eren motiu artístic per la seva relació amb l'agricultura, l'aigua, la nit, la pluja, etc.

BESTIARI PRECOLOMBÍ - TREBALL AMB CERES DELS ALUMNES DE 4t

BESTIARI PRECOLOMBÍ ( 1a part )

PLATS- Alumnes de 2n

Per als antics pobles americans era molt important transmetre les històries que relataven com era el món en què vivien, origen del sol, de les estrelles i d'ells mateixos. Les explicacions d'aquests fenòmens avui ens semblen màgiques, doncs estaven vinculades estretament al món en què vivien i a la natura que els envoltava. Tot estava animat, viu i ple de sentit. Les muntanyes no eren simples elements del paisatge, sinó que eren llocs sagrats, d'on havia nascut la humanitat. Als Andes es creu  encara que la terra està viva. La seva carn és la terra, les pedres els seus ossos i la seva sang és l'aigua que corre pels rius.

PLAT QUETZAL- 3r

Els animals també ocupaven i encara ocupen un lloc molt important en les seves creences. La llama, el jaguar, el puma, la serp, el còndor i la guineu, van ser animals molt poderosos, considerats éssers sobrenaturals pels seus dots de rapidesa, agilitat, la seva vista privilegiada, el seu sigil o astúcia.

Inventem llegendes a partir del fragment d'una imatge (treball per parelles)

MURAL: "Llegendes precolombines" - Alumnes de 3r

JAGUAR

CAP DE JAGUAR- ALUMNES DE 2n

 El jaguar és el felí més gran d'Amèrica i és el caçador dominant de la terra. En moltes cultures americanes el jaguar ha estat relacionat amb els reis, els guerrers i els xamans. Els xamans han de ser forts i capaços de dominar als esperits, igual que un predador domina a la seva presa. A la selva amazònica, els actuals xamans són considerats com a persones especials que tenen la possibilitat d'entrar en contacte amb el món sobrenatural, prenent els atributs del jaguar. Per a això, el xaman realitza cerimònies en què dansa, toca música i consumeix plantes al·lucinògenes, aconseguint un estat de tràngol. En aquest moment els seus sentits són dominats per l'esperit del jaguar, que és el seu ajudant. Així, usa la força, velocitat, visió i sagacitat del jaguar com a armes per aconseguir les seves perilloses missions. En moltes cultures americanes es creu que els xamans es transformen en jaguar. Els poders dels xamans-jaguars poden ser usats per fer el bé o el mal. Així, les mateixes característiques agressives que poden provocar por i terror en un poble, poden ser considerades com a protectores en un altre.

PELL DE JAGUAR - ALUMNES DE 1r

 Els xamans eren persones sàvies que coneixien la història del poble, les tradicions i les creences, podien endevinar el futur, eren doctors, poetes, cantors. Coneixien el comportament i propietats de plantes i animals, i tenien una gran influència als llocs en què vivien. Eren persones capaces d'entrar a un estat de tràngol i comunicar-se amb el món dels esperits, per demanar-los consell i curar els malalts. En els seus viatges màgics eren capaços de transformar-se en animals o adquirir els seus poders: la velocitat i feresa del jaguar, o la visió de l'àguila. 


La llegenda de l'home jaguar

XAMANS- ALUMNES DE 3r i 4t

TRES CAMINS CAP A AMÈRICA

Durant el curs 2007-2008 es va dur a terme un projecte sobre art precolombí. L’activitat presentada sota el títol "Tres camins cap a Amèrica" constituïa la proposta didàctica que oferia el Servei Educatiu del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona als grups escolars, per treballar a l’escola i al museu.

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius d'aquest projecte eren:

- Donar a conèixer el patrimoni cultural, simbòlic i artístic dels pobles de l’Amèrica prehispànica i en concret  els de tres àrees culturals: Mesoamèrica, Amèrica Central i els Andes.

  -Conèixer i utilitzar fonts d’informació  directes que tenim a l’abast en el museu i les fonts indirectes que ens permetin obtenir, interpretar i establir conclusions amb la realització  d’activitats adequades al seu nivell educatiu.

-Utilitzar un vocabulari adequat per a referir-se al temps històric i cronològic dels pobles precolombins a partir de l’aplicació de les nocions referents al temps personal i cronològic de  cada alumne.

-Sensibilitzar vers el respecte dels valors morals, socials i ètics propis d’altres cultures.

L'ART PRECOLOMBÍ

S’anomena Art Precolombí al conjunt d’elements creats pels antics habitants del continent americà abans de l’arribada de Cristòfol Colom.

Tots els alumnes de l’escola han visitat el Museu Barbier-Mueller on han gaudit d’una fascinant selecció de peces artístiques. Aquests constitueixen un privilegiat instrument d’accés a móns i societats molt llunyanes en el temps i en l’espai, a formes de viure totalment alienes a les nostres realitats contemporànies. Aquest conjunt d'objectes, de pedra,  ceràmica, fusta, metalls i teixits, delicadament treballats, mostra l’habilitat del artistes que els crearen.

 Per a la cultura precolombina , l’home no era l’amo de la natura sinó un element més que intentava desxifrar els cicles naturals (vida, mort i resurrecció)  a través de la fauna i de la flora. Els animals, les plantes i les pedres  així com els rius, la pluja i el cel són símbols que poden llegir-se i entendre’s.

L’Art Precolombí ha deixat vestigis d’aquests símbols en les seves diferents expressions artístiques i també en manifestacions cerimonials, festes i llegendes.

La unió de l’home amb la natura era tan forta que, en moltes ocasions, trobem representacions de figures humanes combinades amb formes i elements animals. D’aquesta manera, es pretenia vincular l’home amb els animals per adquirir els seus atributs  i poder així relacionar-se amb món sobrenatural i comunicar-se amb els esperits. Aquesta comunicació amb les deïtats i els esperits respon a la necessitat humana de trobar respostes a dubtes i súpliques sobre l’amor, la guerra, les collites,... En definitiva, tots els dubtes sobre la nostra existència que ens intriguen tant ahir com avui.

 

MOSTRES D'ART PRECOLOMBÍ

De mica en mica, us aniré presentant les diferents activitats que van fer els nenes i nenes de l'escola durant el curs.  Fins aviat !!
 

MIRA QUINS PEIXOS!!!

LLIBRE SORPRESA- Alumnes de 2n

Aquest llibre ha estat realitzat pels alumnes de segon de Primària. Té tres solapes que permeten fer diferents combinacions entre les parts d'un peix. 

Cada nen/a ha dibuixat un peix però ho ha fet seguint unes consignes importants. La cartolina estava dividida en tres parts i a cada una d'elles hi havien de representar una part del peix:el cap, el cos i la cua. Un cop pintat amb ceres grasses i aquarel.la, vam retallar la cartolina i vam muntar aquest llibre tan divertit.

      

Una petita mostra de les possibles combinacions